El nostre professor ens va explicar que participaríem en
un concurs de lectura en veu alta i que aviat faríem una selecció d’alumnes,
uns deu nens i nenes de la classe. Quan em va dir que entre ells hi era jo em
vaig posar molt contenta. Ho deuria fer molt bé, perquè al final vaig ser
seleccionada i representaria l’escola. Durant la primera fase, havíem d’enviar
un vídeo en el qual llegia un fragment del llibre el millor possible. Vàrem
treballar abans aquest text per aconseguir una bona entonació i una pronunciació
impecable i, un cop en registrat, el vàrem enviar.
Van passar moltes setmanes fins que ens van notificar
quines escoles passàvem a la final i, sorpresa, van triar la meva lectura! Em
vaig posar encara més contenta. Quan vaig saber que la final seria en un
auditori davant de molta gent, van arribar els nervis. Aquest cop podíem
escollir un llibre que ens agradés, qualsevol, i llegir durant un minut la
pàgina que volguéssim. Així que vàrem agafar “Uns dies
amb Sir William”, de Jaume Cela, i a treballar de valent una altra vegada. Per
aquest entrenament, fins i tot vàrem anar al teatre a practicar amb el micròfon
i l’espai. Finalment, el dia de la final, a l’auditori Caixafòrum de Barcelona.
Molts nens, nenes i adolescents a punt per competir, i nervis, molts nervis.
Vaig sortir quan va ser el meu torn, vaig llegir molt bé (m’ho ha dit tothom) i
mentre ho feia, a l‘escola, seguien l’acte en directe (o per streaming, com es
diu ara). M’han explicat que quan vaig acabar tothom va aplaudir molt.
El jurat va considerar que una altra noia ho va fer
millor que jo, així que no vaig guanyar. Però m’ho vaig passar molt bé i he
après a llegir encara més i a plantar-me dalt d’un escenari davant de molta
gent superant la vergonya i els nervis.
Miren Osés i Pablo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada