Un cop els autocars ens van deixar a la zona d'aparcament ja ens vàrem posar en marxa fins al Santuari del Corredor on havíem d'esmorzar, uns 900 metres de pujada.
Una vegada instal·lats enmig d'un preciós prat florit, ens vàrem agrupar per fer el primer mos i agafar forces. Allà, un professor ens va animar a guanyar el premi del grup més simpàtic, d'aquí que a les fotos sortim tan somrients. Jutgeu vosaltres mateixos...
Ara sí, ara ja havia arribat l'hora de la veritat. Ens havien donat un dossier que ens convidava a anar prenent informació mentre fèiem ruta, i el primer punt ens mostrava un mapa que ens indicava el camí que havíem de prendre. Nosaltres decidíem i els professors ens seguien; no ens podíem equivocar!
Per si això fos poc, quan vàrem arribar a la primera cruïlla ens van dir que el dossier contenia un engany, un parany, una trampa, i que entre tots l'havíem de trobar. Fos com fos, i creient-nos que seguíem el camí correcte vàrem tirar pel dret pel camí de marques verdes i blanques, a la recerca del dolmen que havia d'haver al final del trajecte.
Fixeu-vos que bé que ens guiàvem!
A part de la ruta, el dossier també ens obligava a mesurar el temps que trigàvem caminant, la distància de trajecte i alguna mostra de la flora que hi havia pel sotabosc. El millor va ser, sens dubte, que el dolmen va aparèixer! Alguns de nosaltres ja havíem intuït que la ruta del dossier no coincidia per a res amb la que havíem traçat, i ja portàvem uns quatre quilòmetres ben bons...
Breu parada al dolmen de Ca l'Arenas per descansar una mica i prendre una instantània a cop de llapis. Mireu quins artistes!
El pitjor estava a punt d'arribar -o el millor, depèn com es miri-: calia tornar a refer el camí. Segurament hi havia alguna manera de fer drecera i arribar directament a la zona on hi havia els autocars, que és on havíem de dinar, però com que manàvem nosaltres la ruta més segura era tornar per les mateixes petjades, però ara de pujada. Al final, gairebé 9 km i a ple sol! Ben mirat, una mica d'exercici no va malament de tant en tant...
Per acabar la jornada, un dinar més que merescut a base d'entrepans i carmanyoles preparades amb tot l'amor del món. Quina gana!
Després de dinar, rendits i satisfets, cap a l'escola. Dilluns, quan tornem a classe, ja ens descobriran quin era aquest engany.
